Coca de recapte

El bloc de Ramon Farré Roure

20 de juny de 2017
0 comentaris

Guerra

Alfonso Guerra, el germà del germà que tenia despatxos em institucions des d’on fer els seus negocis, exemplifica el “problema español”, que no el “problema catalan”.

Un dels homes més apreciats per la progressia espanyola de vestits de vellut, llibre sota el braç, d’algun autor de l’Escola de Frankfurt, naturalment, i lector de “El País” ha estat incapaç, des de sempre, d’entendre Catalunya.

Al sons de la cinquena de Mahler, raspallava l’Estatut d’Autonomia de Catalunya per deixar-lo net com una patena, mentre renegava dels catalanistes i del carallot que havia promès que respectaria el que el Parlament decidís.

I ara, gràcies a la seva “bona feina”, a la incomprensió secular del que és Catalunya, a la incapacitat radical a trobar vies de sortida a les justíssimes reclamacions de tants i tants ciutadans que hi viuen i treballen, espera resoldre el “problema espanyol” a cop d’article 155 de la Constitució, tot enviant de pas un missatge entenedor al nou secretari general del seu partit. Coça, més que no pas missatge.

Guerra envelleix malament. Tantes hores assegut en cadires vellutades i respatllers solemnes li han fet malbé el poc enteniment que li quedava.

Vist el que es veu i pel que pugi ser, és molt recomanable deixat de banda les cadires de disseny i asseure’s en una de bova a la porta de casa per veure passar la vida, xerrar amb els veïns i no perdre el món de vista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!