Coca de recapte

El bloc de Ramon Farré Roure

10 de juny de 2017
0 comentaris

Data i pregunta

La data i la pregunta ja són conegudes. Els catalans que acudeixin a votar l’1 d’octubre de 2017 podran respondre sí o no a la pregunta “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?”.

La resposta de l’Estat no és nova. És la de sempre. El que va fer Puigdemont és només un anunci. El referèndum no es farà…

Així que hi hagi un acte administratiu impugnable, l’administració de l’Estat, amb els fiscals i tribunals al capdavant, s’hi abraonaran per no deixar cap paraula per analitzar i per interposar tots els recursos disponibles i totes les querelles possibles.

El Consell d’Estat, el Tribunal Constitucional i la Fiscalia, i qui sap si també els jutges, ja han començat a escriure, si no és que ja tenen els documents fets i només cal posar la pregunta i la data en els espais prèviament reservats.

De moment, l’advocat de l’estat ja s’ha personat en el “Tribunal de Cuentas” contra els condemnats pel 9N2014 per conèixer si es van afectar recursos estatals en la preparació i execució del procés participatiu.

Es tracta de seguir fent por: qui es posi a preparar i executar el referèndum acabarà inhabilitat i arruïnat i qui sap, si també, empresonat.

L’anunci de la data i la pregunta podria ser vista com una oportunitat més per a la negociació, si l’Estat tingués la vista fina. Preguntar en un referèndum no és equivalent a proclamar la independència.

Cap esperança no hi ha que sigui vist d’aquesta manera. Rajoy, lligat al pal, amb cera a les orelles i sense ulleres. Anys d’oportunitats perdudes no es corregeixen en una tarda.

Per una part, voluntat de preguntar i donar satisfacció al que declaren voler tres de cada quatre catalans: votar. Per l’altra, el tancament més absolut a facilitar-ho que fia la solució del problema a la repressió.

La història ve de lluny i no acabarà l’1 d’octubre. L’Estat espanyol a après ben poca cosa aquest tres-cents darrers anys. Podrà tornar a llançar bombes (no materials) sobre Barcelona, però així mai no aconseguirà que molts catalans vegin l’Estat espanyol com a propi i que el tinguin per un Estat democràtic, respectuós amb els drets i llibertats individuals i col·lectius, nacionals, equitatiu en la distribució de recursos, just en les seves decisions.

Res estrany que en vulguin un altre: el propi. Per començar, volen que els preguntin si ho volen o no. Res més, ni res menys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!