Coca de recapte

El bloc de Ramon Farré Roure

7 de juny de 2017
0 comentaris

No

Puigdemont és invitat a anar al Congrés dels Diputats si, en acabar les intervencions, es vota. Quanta miopia i quines poques ganes d’escoltar i buscar una solució al problema espanyol.

La insuficiència del desenvolupament de l’autogovern a Catalunya ve de lluny. De fet, des de la LOAPA, que segueix el cop d’estat, es comencen a sentir veus, nítides, que denuncien la involució en el desenvolupament de l’Estat de les Autonomies.

En la legislatura 1999-2003 el Parlament de Catalunya ja ho analitzà de manera molt seriosa. Les conclusions de la Comissió per a l’aprofundiment de l’autogovern foren sancionades pel Ple el 17 de desembre de 2002. L’Estatut del 2006, una altra oportunitat perduda. I així fins a l’infinit.

Quinze anys, gairebé, de sordesa. Espanya no escoltà ni escolta. No vol saber només vol vèncer, sense convèncer. Discurs de la por. Cap d’explicació de les avantatges de mantenir un únic Estat, amb els canvis que siguin escaients i pactats. Cap seducció. Ni una pastanaga.

Si volgués escoltar, n’hi hauria prou amb obrir les portes a Puigdemont perquè parlés, sense condicions, davant de la que diuen és la cambra de la representació de la nació espanyola.

No. De cap manera. Volen una votació en acabar perquè es pugui dir que el “diàleg” s’ha produït i es vegi que la immensa majoria dels diputats diuen no a les pretensions del 80% dels catalans de votar el seu futur polític.

Ja sabem el resultat abans que no comenci cap votació al Congrés. Fa 15 anys, pel cap baix, que no tenen cap ganes de parlar-ne seriosament i que la resposta és, al fons, la mateixa: no.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!