El Parlament de Catalunya és la representació política de la ciutadania, de la que va anar a votar i de la que es va abstenir de fer-ho.
Per tant, les persones que, en la seva condició de diputats i diputades, representen la ciutadania de Catalunya han de ser respectades i han de gaudir de protecció especial per poder fer la seva feina amb la dignitat i la llibertat que correspon.
La inviolabilitat parlamentària no és, així doncs, un privilegi, sinó la condició necessària per poder exercir la representació conferida i expressió de la primacia del poble de Catalunya en els afers polítics.
La Constitució dels USA ho exemplifica excel·lentment en el seu redactat: “We the people…” són les tres paraules que enceten el seu preàmbul.
Quan els diputats són investigats pel que han dit o fet en el Parlament, com és el cas de membres de la Mesa, i poden ser condemnats, el que està en joc és la condició de parlament del Parlament, d’institució representativa del poble.
També n’està quan un diputat o una diputada es pregunten per les conseqüències civils o penals del que podrà dir o fer en un ple o en una comissió.
Dit d’una altra manera, la feblesa del Parlament català i dels seus diputats es correspon, deriva, de la manca de reconeixement de la condició sobirana del poble de Catalunya en l’ordenament jurídic espanyol i n’és, a la vegada, la seva expressió més clara.
Es qui vulguin un Parlament amb tota l’extensió del terme, com ho és el britànic, per exemple, no tenen altra opció que voler la plena sobirania del poble català, o el que és equivalent, que Catalunya sigui un estat independent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!