La corrupció, ni que sigui presumpta, no judicada, induïda, interessadament denunciada, és molt mal acceptada per la ciutadania, cada dia menys.
L’expressió “els polítics han de ser canviats com els bolquers i per la mateixa raó” no deixa de tenir un deix fatalista, a banda de ser injusta, car penja la llufa de la corrupció a tots els polítics, cosa que no és en absolut cert.
Mirada des d’una posició optimista, la no acceptació pot ser vista com un fet que testimonia un cert progrés social. Sens dubte, les societats més netes, amb més mecanismes de control i transparència, més avançades són les menys corruptes.
Tanmateix, no estic segur que tothom hagi après les lliçons dels temps passats en què semblava que res no seria conegut o que es taparia així que sortís.
Cap canvi social es fa en cosa de dies o mesos, cal que passin alguns anys abans que s’abandonin del tot pràctiques socials que si, no són corruptes en elles mateixes, s’hi acosten o en propicien l’arribada de la corrupció.
Els partits (i no només els partits) que no sàpiguen veure en la corrupció l’efecte nociu, perniciós, disruptiu i contrari a la confiança que ha de fonamentar la vida política i la relació de la ciutadania amb els polítics, tenen mala peça al teler, facin el que facin. Tard o d’hora, més d’hora que tard, faran figa, més quant més avançada sigui la societat en què vulguin surar.
Perduda la confiança, costa molt recuperar-la.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!