Coca de recapte

El bloc de Ramon Farré Roure

1 de maig de 2017
0 comentaris

Primer de maig

Si hom només mira les xifres macroeconòmiques, com ara el creixement del PIB, la crisi econòmica que començava en el 2007-2008 ja ha passat.

Excepte Veneçuela, la resta del principals països del món creixen. Les previsions de creixement del PIB, respecte l’any anterior, pel 2017, són que la Índia creixerà un 7,2%, Xina, un 6,5%, els USA un 2,3%, l’Euro-àrea un 1,6%, Rússia, un 1,4%, per assenyalar uns quants països.

En el 2017, Espanya creixerà un 2,6%. Catalunya podria créixer alguna dècima més, amb un augment de la producció industrial del 3,2%, i de les exportacions, al voltant del 2%.

El creixement de l’economia catalana i espanyola és sempre multicausal. El vent de cua, el context internacional, afecta positivament. Però no es pot oblidar el gran esforç fet pel conjunt dels treballadors i assalariats. Sense possibilitat de devaluació de la moneda, en formar part de l’Euro, la devaluació interna va operar i de quina manera.

Sense que el gruix de la ciutadania percebi que els esforços passats han estat degudament compensats o, almenys, moderats substancialment, la percepció de la millora de l’economia no es produirà o no ho farà prou.

I és aquí on té tot el sentit la reclamació de la pujada de sous que reclamen els sindicats, en un context, val a dir, en què la taxa d’atur encara està, a Catalunya, propera al 15%, molt per dessota dels anys més durs de la crisi, però molt per sobre de l’existent als bons anys que preludiaren la gran crisi, i amb una inflació del 2,5%, que comença a menjar-se poder adquisitiu.

A Catalunya, hi ha massa sous que no permeten a molta gent jove, especialment, i a molts aturats, particularment els menys formats i de més edat, mirar el futur amb optimisme. Les conseqüències són francament indesitjables.

Hi ha molt camí per fer: baixar atur, pujar sous, contenir la inflació, crear i distribuir riquesa, eradicar la pobresa infantil…La llista és llarga.

Per això paga la pena que l’1 de maig hi reflexionem i, després, actuem. Està e n joc l’estabilitat d’una societat. Sense equitat no hi haurà progrés.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!