Dia magnífic. Al carrer falta gent. Les parades de roses ja esperen enamorats, que poc o molt som tots, si ens batega encara el cor. Els llibreters esperen clients que ajudin a buidar la rebotiga i els aparadors.
A cal Pagès, editor lleidatà entre molts altres d’aquestes terres que en saben, de fer llibres, ja comencen a preparar l’esmorzar més literari de l’any.
I amb la boca plena de mots i la panxa escalfada per un cafè delicat, tots al carrer, que cal dur les roses a la persona estimada i acabar de comprar els llibres.
Per una escletxa petita dels assumptes del món s’escolarà la causa catalana, la del país que té Sant Jordi com a patró i que sap conjuminar roses, amb punxes, i llibres savis, i és observat, tal vegada també envejat, per aquesta saludable tradició.
El país que lluita per seguir-ho essent a cop de paraules i que ha de mantenir ben encesa la flama de la seva cultura per escalfar l’ànima i l’esperança dels qui hi viuen.
La flama de la resistència que vol ser el foc etern de la llibertat.
___
Les persones que celebreu avui el vostre sant, felicitats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!