Referèndum acordat i altres impossibles

Els titulars de grans diaris espanyols es fan ressò de la que entenen pèrdua d’impuls del referèndum català i del procés en general.

Les enquestes que recullen així semblen apuntar-ho. Precisament, aquest pot ser l’objectiu buscat, cosa que no puc afirmar amb rotunditat perquè suposaria fer un judici de valor amb poc fonament.

Naturalment, si el resultat es dedueix de la comparació entre els que, a Catalunya, volen un referèndum acordat o unilateral el biaix és evident: la majoria el vol acordat. Seria el millor i el que més garanties donaria en tots els àmbits, també en l’aplicació del que en resultés. Aquesta és la meva opció i la del Govern català, dit sigui de pas.

Si la fatiga o la pèrdua de suports del procés es dedueix de comparar dues opcions que no estan en el mateix pla el biaix torna a fer-se evident. Si es pregunta els catalans per si preferirien una Catalunya autònoma amb competències exclusives blindades a l’acció de l’Estat és probable que la resposta sigui prou favorable a aquesta opció.

Llàstima que es preguntin per opcions que el Govern d’Espanya no posa sobre la taula ni posarà. Es pregunta per impossibles, no perquè ho siguin en elles mateixes, sinó perquè el Govern espanyol no està disposat a plantejar ni ara ni mai.

Del referèndum no en volen ni parlar, ni el Govern ni els partits majoritaris de les Corts Espanyoles. L’exclusivitat i blindatge de competències es van fer impossible per la lectura de la Constitució que avala el tribunal Constitucional i defensen tots els partits espanyols. Una simple instrucció ministerial pot ser d’obligat compliment per les Comunitats Autònomes, si es considera que regula matèria bàsica.

Si hom pregunta per impossibles no pot esperar obtenir certeses de res. I, en tot cas, que es faci la pregunta als catalans amb un referèndum a la suïssa, no a la turca, sobre opcions possibles i, si cal, avalades per l’Estat. Si no es vol fer, que res no impedeixi que sigui el Govern català qui ho faci.

La qüestió essencial és escatir on resideix la sobirania. Que ningú esperi que Madrid digui mai que, a Catalunya, resideix en els catalans. Per aquí plora la criatura.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*