A Veneçuela, el Tribunal Suprem ha assumit les funcions del legislatiu. L’Assemblea Nacional s’ha quedat sense competències, denuncia l’oposició.
La vella divisió de poders entre el Legislatiu, l’Executiu i el Judicial ha resultat ésser un bon invent. La temptació de l’Executiu de controlar-ho tot i decidir què han de fer els altres dos poders és secular.
En democràcies avançades amb la ciutadania formada i de llarga tradició democràtica el risc de confondre els poders és significativament menor que no pas en països com Veneçuela.
Trump no ha pogut fer el que ha volgut en l’admissió d’estrangers als USA. Maduro pot fer el que vulgui, o ho sembla, en un Estat amb una bona part de la població depauperada, al·legant “desacatament” del Parlament i voluntat de salvar l’Estat de dret.
Encara hi ha ciutadans que s’emmirallen en la no democràcia veneçolana. Espero que cada dia que passi siguin menys. Allí on hi ha dictadura i por, no hi ha democràcia. Ras i curt.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!