Coca de recapte

El bloc de Ramon Farré Roure

29 de març de 2017
0 comentaris

L’independentisme com a fortalesa d’Europa

El Washington Post acaba de publicar un article d’anàlisi sobre els moviments independentistes a Europa. El periodista Rick Noack el signa sota el títol “Independence movements are a sign of European strength, not discord”.

Pel seu interès, aprofitant que el president Puigdemont està de viatge pels Estats Units i és entrevistat pel diari, reprodueixo parcialment l’article, d’acord amb la traducció que n’he fet, i comptant que el diari no em perseguirà.

“(…) La voluntat d’autodeterminació d’Escòcia és més forta que mai. Dimarts, el Parlament escocès va donar suport a la primera ministra, Nicola Sturgeon, per aconseguir una altra votació sobre la independència. I, per a gran consternació dels funcionaris de Madrid, Copenhaguen, Brussel·les i altres capitals, els intents separatistes en altres països també estan vius i en bon estat.

Per a alguns, això és una altra indicació que la Unió Europea  va de mal en pitjor i no pot mantenir el continent unit. Però, en realitat, els potents moviments d’independència d’Europa són un signe de fortalesa europea, no de discòrdia.

(…)

Les tres regions on ara és més probable una votació per la independència  – Catalunya, Escòcia i les Illes Fèroe (que no és part de la E.U.) – la promouen en un intent d’assumir un paper més actiu en l’escena internacional i en la Unió Europea. Les tres regions argumenten que la independència les posaria en una millor posició per interactuar amb la Unió, tant econòmica com políticament.

(…)

Més al sud, la regió de Catalunya, on hi ha Barcelona, ​​ha buscat durant molt de temps la independència d’Espanya. El fet de tenir tradicions i llengua pròpies, el català, ha impulsat aquesta esperança durant dècades – però també hi ha una raó política en el desig de trencar amb Espanya. Catalunya ja té un comissionat de relacions exteriors, i els seus ciutadans són alguns dels partidaris més lleials de la Unió. Ni més ni menys que 200.000 persones es van manifestar recentment a Barcelona per instar el Govern espanyol a acollir més refugiats i complir amb els criteris de la Unió,  criteris que s’estan virtualment ignorats per gairebé tots els estats membres.

(…)

Manifestacions anteriors en favor de la independència inclouen deliberadament la paraula “Europa” en les seves consignes ( “Catalunya, un nou estat d’Europa”) i el líder regional actual, Carles Puigdemont, és incondicionalment pro-europeu. Puigdemont i els seus aliats polítics esperen que la independència d’Espanya permeti a  Catalunya, que té més habitants que Dinamarca, influir en els assumptes europeus sense haver de fer el tomb per Madrid.

En el cas d’Escòcia, la preservació de la pertinença a la Unió Europea és també una de les grans forces impulsores de la nova campanya per la independència. Mantenir la pertinença a la UE va ser una de les raons clau dels escocesos que  van votar en contra de la independència en el 2014. Abans de la votació, els funcionaris de Londres havien advertit que Escòcia també hauria de sortir de la UE si decidís abandonar el Regne Unit.

Per descomptat, les coses no seran tan senzilles com pinten els polítics pro-independència. La UE ha dit que una Escòcia independent hauria de sol·licitar l’admissió a la Unió com si fos un nou estat, el que significa un probable endarreriment de diversos anys. Això podria complicar la ruptura.

Tampoc no és segur la UE aprovaria l’admissió. Mentre Gran Bretanya, en abandonar la Unió, seria poc probable que vetés l’admissió d’Escòcia, altres països podrien estar-ne més disposats. En 2014, Bèlgica i Espanya van dir que vetarien l’adhesió d’Escòcia en un intent d’evitar que guanyessin impuls altres moviments d’independència a Europa.

A part d’aquests obstacles legals i polítics, també hi ha la qüestió de si els votants volen que les seves regions o nacions siguin plenament independents. Enquestes d’opinió recents a Catalunya i Escòcia no mostren una clara majoria. Tanmateix, els activistes favorables a la independència sostenen que els votants han de tenir almenys l’oportunitat de decidir. Tenen l’esperança que el suport a la separació podria augmentar si els referèndums fossin bloquejats per les autoritats nacionals.

(…)

El govern espanyol ja ha declarat il·legal un possible referèndum i ha dit que no reconeixerà els resultats, però el suport popular per un referèndum d’independència encara creix. Mentrestant, a Gran Bretanya, la primera ministre, Theresa May, ha indicat que una altra votació sobre la independència no es produirà en el curt termini – la qual cosa només pot avivar el desig d’Escòcia per seguir el seu propi camí.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!