El que hom vol sentir

Ens agraden les històries que ens agraden i ens  agraden les que més s’ajusten a les pròpies  idees prèvies o als preconceptes.

La contradicció entre el que s’espera i el que es constata sempre grinyola. De fet, construïm la realitat, d’acord amb models previs fonamentats en l’experiència.

En el cas del judici pel cas Palau, les posicions s’ajusten mil·limètricament a l’esquema anterior, ben probablement.

Fora de Montull i Millet, confessos autors del saqueig, la resta de persones  físiques o jurídiques que s’asseuen a la banqueta són innocents de tota innocència.

Tanmateix, és ben probable que una bona munió de gent tingui ja el parer format i hagin arribat a les conclusions que més s’ajustin als seus preconceptes.

Crec que, primer, cal conèixer els fets i ser degudament constatats i provats, abans d’atribuir responsabilitats a persones o partits. Fixats els fets, caldrà veure si són o no il·lícits penals.

Només llavors el judici serà possible. I dictada sentència i quan aquesta adquireixi fermesa podrem dir qui és culpable i qui és innocent.

I qui tingui culpabilitat, que n’assumeixi les conseqüències.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *