Sejmat juga a futbol

A l’oest de Luxor, en una excavació del temple d’Amenhotep III, un equip d’arqueòlegs han trobat seixanta-sis estàtues de la deessa de la guerra Sejmat. Ahir, dia 8 de març, es va fer públic.

Un dia curull d’esdeveniments. Es celebrà el Dia internacional de la dona treballadora, amb nombroses trobades i actes reivindicatius.

Els Montull, els de l’espoli confessat del Palau de la Música, van explicar el que havien promès, per veure si s’alliberen d’una llarga condemna. No vaig saber veure on era el divertiment anunciat. Les històries de xoriços no són mai divertides.

A la nit, el Barcelona va eclipsar qualsevol fet perquè va fer un set al París Saint Germain. Ja es veu que no sóc futboler perquè hauria d’haver escrit Barça i PSG.

Suposo que molts culés se n’anaren a dormir emprenyats abans d’hora. No van aguantar més el patiment, van tancar la tele i de patac a dormir sense sopar.

No sabien que Sejmat és la deessa de la guerra, temible, però també la de la curació. El noi de la casa que mai no fa gols, Sergi Roberto, va clavar la pilota a la xarxa, després d’un toc sensacional de Neymar, que ja s’havia consagrat amb un xut de falta per l’escaire.

Ahir, Sejmat va protegir els culés de més d’un atac de cor. I a mig país, d’una depressió de les que fan època.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *