No és habitual prestar atenció a les institucions i respectar-les, que vol dir procurar per la seva continuïtat, si són útils i el seu objectiu és clar i beneficiós pel conjunt de la societat, encara que s’adrecin només a assolir finalitats limitades, com poden ser promoure la cultura o la llengua i el seu ús normal o la salut de determinats col·lectius.
Les institucions tenen vida pròpia i òrgans de govern específics. Les institucions han de ser administrades de la manera que elles mateixes decideixin.
Alguns exemples. Els governs s’administren per ells mateixos, encara que hagin de donar comptes al parlament corresponent i s’hagin de sotmetre a les lleis. Els partits no decideixen què han de fer els governs, que han de vetllar per l’interès general i no el de part. Qui diu governs, pot dir diputacions o ajuntaments.
Un altre exemple. La Junta de Govern decideix sobre el funcionament de la Institució de les Lletres Catalanes, que s’ha de governar de la manera que estigui prevista en els seus estatuts.
Més exemples. Els tribunals de Justícia, el Tribunal Constitucional, el Consell de Garanties Estatutàries, les universitats, les Institucions de consulta i participació ciutadana, les associacions de veïns…han de funcionar segons els seus paràmetres i legislació que els empara.
Si, des de fora, es vol manar o influir indegudament sobre les institucions, es posa en risc la seva autonomia, amb resultats esbiaixats, quan no francament desastrosos. Exemples a tocar.
La capacitat de les institucions d’autogovernar-se és garantia de la seva continuïtat i de donar compliment als seus objectius. La conclusió és òbvia.
Cal protegir les institucions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!