A França s’està jugant un partit que pot ser decisiu. Les eleccions del 7 de maig per la presidència poden suposar la continuïtat de l’onada de populisme que plana sobre Europa. La victòria de Marine Le Pen seria un desastre, per no dir el desastre.
I aquí entre Fillon. Va ser proclamat candidat a les primeries de novembre passat, per davant de Juppé, però des de gairebé el primer dia va dur enganxada a la sabata allò que fa pudor.
La majoria dels francesos, si cal fer cas a les enquestes, han decidit que no el volen. Ahir, en un acte que em recorda temps passats va reunir els seus partidaris a Paris, al Trocadero.
Si es presenta, s’aboca, llevat d’un miracle, a la derrota i, tal com està el partit socialista, Le Pen pot guanyar. I el seu partit, tocat per dies.
Al mateix temps, Europa s’està plantejant quin ha de ser el seu futur. El ventall de possibilitats va des de tancar portes a seguir igual –ara caic, ara m’aixeco, poca o cap il·lusió–, passant per l’Europa a dos velocitats, com acaba de propugnar Hollande.
Sigui quin sigui el desenllaç, els electors necessiten confiar en qui pugui ser mereixedor de confiança i Fillon en va escàs.
Sigui quina sigui l’opció d’Europa, l’hauran de servir polítics de confiança. I pocs n’hi ha al mercat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!