Ahir va començar a Madrid el judici que mai no s’hauria d’haver celebrat. L’Estat, dèbil en la seva debilitat estructural per no haver sabut esdevenir l’Estat de tots els catalans, tres-cents anys després del 1714, va entendre que no podia tolerar que 800 periodistes vinguts d’arreu escoltessin Mas i Ortega donar els resultats d’un procés participatiu, com si la Generalitat fos el Govern d’un Estat.
Per això hi ha judici. Per la mateixa raó, el resultat està cantat, quant a la declaració de culpabilitat de l’encausat Francesc Homs i Molist. No se sap el contingut concret de la pena que li serà aplicada.
Naturalment, amb tot respecte als magistrats, set, que formen el Tribunal que l’està jutjant, que tindran tota la llibertat del món per escriure la Sentència. El des d’on es miren els fets succeïts i procediments és rellevant en aquest cas, com en tots, cosa que no juga a favor d’Homs, ni de Mas, Ortega i Rigau, la sentència dels quals pels mateixos fets no podrà no estar en consonància amb la del primer.
No acabo d’entendre la raó per la qual els mateixos fets no es jutgen en un mateix tribunal. No veig en què es diferencia, en allò substancial, l’actuació d’Homs de la de la restat d’encausats. En qualsevol cas, tot pot acabar en la mateixa Sala del Suprem.
I no acabarà bé pels quatre encausats per deixar votar els catalans en una procés participatiu que el mateix Estat que ara els jutja va menystenir, abans de conèixer-ne l’èxit, displicentment.
Definitivament, el 9N2014 va ser excepcional.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!