Es parla, no es parla. Es pot parlar, però no de tot. Si no es parla del que és rellevant no es pot parlar. El que és rellevant és el que interessa a la gent. I què interessa a la gent?
I així fins a l’infinit. Què és rellevant o no té una càrrega subjectiva molt alta i les ulleres de cadascú afecten la percepció.
Alguns corrents polítics de matriu anglosaxona tenen tendència a voler fonamentar les decisions en evidències, mirant els fets i els números, amb vocació d’objectivitat sempre inassolible.
No és el que passa en la política espanyola. El que és rellevant ho decideix qui parla i els interessos que l’acompanyen. I, el que és més greu, després de assenyalar un fet com a rellevant, les polítiques endegades no sempre es corresponen amb la rellevància predicada, sinó, més aviat, amb l’interès o els interessos.
I que les coses es desenvolupin així és més fàcil quan més allunyat de les realitats immediates estan els qui exerceixen el poder.
I mentre es discuteix de l’embolcall, el contingut passa de llarg. I la política es fa més distant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!