L’Operació Diàleg I va passar sense pena ni glòria. Es va esgotar al cap de pocs dies, en no veure’s cap efecte positiu. Molt soroll i poques nous. De fet, cap n’hi una.
Ans al contrari, el judici de Mas, Ortega i Rigau i la sentència darrera del Constitucional que du la Mesa del Parlament davant del tribunal per la via penal subratllen que, abans que cap pastanaga, el que tocava era barró i res més que barró.
Ara torna la cantarella de la mà del delegat del Govern espanyol, l’antic militant d’Unió, Enric Millo. Segons ell, es parla per terra, mar i aire amb el Govern català i amb mig poble.
Hi ha mitjans allunyats de la dreta extrema que també s’hi apunten, a fer gran l’Operació Diàleg II. Els de la dreta dreta, no. Aquests volen la rendició sense misericòrdia i disparen contra tot el que es belluga a Catalunya, dibuixant un present apocalíptic i un futur d’espant.
Les paraules de Millo són la pastanaga que torna a ser l’antecedent del barró. De dilluns en vuit, Homs passarà pel Tribunal Suprem. La Sentència serà ràpida, que segur que ja en tenen l’esborrany perquè saben què diran uns i altres.
La mà oberta i el puny ben tancat, la pastanaga i el barró, per fer creure que l’Estat és d’allò més obert i si es reparteixen citacions judicials només és pel mal cap d’aquests eixelebrats que volen separar catalans i trencar Espanya.
Cap diàleg no hi ha. Ja aniria bé que n’hi hagués, de diàleg, seriós, bilateral i a fons. Sense límits. Amb reconeixement de la nació i del dret dels ciutadans a decidir què volen pel seu país. Perquè sigui el que sigui, i acabi com acabi, la darrera paraula és dels ciutadans i només dels ciutadans.
Recordem-ho, un cop més: “Som una nació. Nosaltres decidim.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!