No se’n pot parlar

El Constitucional, a instàncies de l’advocat de l’Estat, sota la forma d’incident d’execució de sentència promogut pel Gobierno de la Nación, s’ha carregat la Resolució 306/XI del Parlament de Catalunya, de 6 d’octubre de 2016.

De manera gens sorprenent, el Tribunal declarar la nul·litat de la Resolució  en tot allò que fa referència a “Referèndum, empara legal i garanties” i “Procés constituent”.

L’Auto es comunicarà a la Presidenta del Parlament, a la resta de membres de la mesa, al secretari general de la institució, al president i membres del Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya, amb l’advertiment d’abstenir-se de realitzar  qualsevol actuacions tendents a donar compliment a la Resolució en allò que s’anul·la i fent-los saber el deure  d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa, jurídica o material, que directa o indirectament suposi ignorar o eludir la nul·litat declarada, apercebent-los de les eventuals responsabilitats, inclosa la penal, d’incomplir el que se’ls ordena.

Per si no n’hi hagués prou, es passa encàrrec al Ministeri Fiscal perquè vagi, si escau, que escaurà, contra Carme Forcadell i Lluis, Lluis Maria Corominas i Díaz, Anna Simó i Castelló, Joan Josep Nuet i Pujals, i Ramona Barrufet i Santacana, por incomplir el mandat d’impedir que al Parlament de Catalunya es debati sobre el que el Tribunal reiteradament i sistemàtica anul·la, a petició del Gobierno de la Nación.

Els catalans van votar un Parlament. Entre els diputats elegits, una majoria es van presentar per dur Catalunya a les portes de la independència. No se’n van amagar. L’Estat, el Gobierno de la Nación, no ho va impedir. No es podia fer perquè l’escàndol hauria estat majúscul. La democràtica Europa hauria empal·lidit.

Aquesta majoria planteja a la cambra catalana que vol parlar del que els qui els van votar els van encomanar. Hi estat moralment vinculats. Hi estan obligats. Els parlamentaris estan protegits per la regla de la inviolabilitat quan exerceixen com a tals: no se’ls pot impedir que parlin i presentin iniciatives. Encara.

L’Estat no pot anar contra ells, per la mateixa raó que no pot anar contra els votants o contra qui els representen, ni impedir que hi hagi eleccions i s’hi presentin partits democràtics que pacíficament volen canviar l’estatus quo de Catalunya dins d’Espanya.

Per això van contra els que tenen el deure d’ordenar el debat (la Mesa del Parlament) i permeten que es tramiti allò que els grups parlamentaris vulguin, si s’adreça a canviar la Constitució o a permetre que es neguin aspectes decisius d’aquesta, com ara la unitat de la pàtria comuna de tots els espanyols.

Anant contra la Mesa, el Gobierno de la Nación va contra els diputats i contra els que els representen. Va contra els que vam votar a les eleccions al Parlament de Catalunya i no només contra els que van dipositar el vot pels partits independentistes.

Actuant així, l’Estat pot creure, de fet creu, que es protegeix davant dels qui volen impulsar un referèndum, de resultat desconegut, perquè els catalans decideixin si volen constituir-se políticament com un Estat independent, diferent de l’espanyol, o no. Pel Constitucional, no hi pot haver referèndum promogut pel Parlament si abans no es canvia la Constitució, que mai no es canviarà amb aquesta finalitat. Per tant, al Parlament no se’n pot ni parlar.

Està per veure si la protecció és efectiva, però no està gens per veure que els que creuen que Catalunya ha de ser un Estat queden ben convençuts que altra cosa no es pot fer i que les seves aspiracions a ser preguntats si volen seguir vinculats a l’Estat espanyol mai no seran emparades per un Gobierno que els considera moderns serfs de la gleba sotmesos a la llei, entesa indegudament com a sinònim de democràcia.

La meva solidaritat amb els membres de la Mesa i que passaran, com Mas, Irene, Rigau i Homs, pel Palau de Justícia més d’hora que tard. Alguns són amics personals meus. Jo podria haver estat al seu lloc. Em dol que es vegin perseguits per fer allò que creuen que han de fer en consciència.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *