Dos prominents psiquiatres americans, els professors Dodes i Schatchter, han adreçat una carta a l’Editor del New York Times advertint que el president Trump és incapaç d’exercir com a president amb seguretat. Altres trenta-cinc psiquiatres, psicòlegs i treballadors socials signen la carta.
Si no fos que el president americà té a les seves mans una força considerable per alterar els difícils equilibris de la política internacional, hom diria que els americans tenen el president que han votat i que s’ho resolguin.
Amb tot, ja és un bon senyal que la llibertat d’expressió als USA permeti una crítica d’aquesta naturalesa publicada en un diari de reconegut prestigi. No imagino la publicació d’una carta semblant en aquestes contrades nostres.
Els professionals de la salut que la subscriuen estan preocupats per la necessitant constant de Trump d’aixafar l’oposició. Qualifiquen de crític el moment i, en conseqüència, s’han atrevit a donar el parer sobre Trump, tot modificant el criteri, que venia de l’any 1973, que aconsellava no avaluar personatges públics.
La carta diu textualment : ”El discurs i les accions del senyor Trump demostren incapacitat per tolerar opinions diferents de les seves, la qual cosa el duu a tenir reaccions de ràbia. Les seves paraules i comportament suggereixen una profunda incapacitat per sentir empatia. Els individus amb aquests trets distorsionen la realitat per adaptar-la al seu estat psicològic, atacant els fets i els qui els transmeten (periodistes, científics). En ser un líder poderós, és probable que aquests atacs augmentin, ja que el seu mite personal de grandesa es veu confirmat”.
Hi ha persones que semblen del tot equilibrades i equànimes que després d’uns anys d’exercir el poder, per petit que sigui, tenen tendència a seguir comportaments com els descrits en el cas del president Trump.
Si, a l’inici del mandat, el president americà ja té aquests trets preocupants, no vull pensar què pot passar després d’uns mesos d’escoltar nit i dia president aquí, president allà. Més encara si els que l’envolten l’afalaguen: què en sou de bo, president, ara sí que anem bé i no quan manava Obama, es nota el lideratge, sort en tenim de vós, els demòcrates que es fotin i altres expressions similars que imagino que s’escolten en els passadissos de la Casa Blanca.
No tothom segueix el mateix patró. Conec persones que han gaudit de considerable poder d’influència i decisió i han sabut mantenir comportaments saludables i respectuosos amb els altres, del tot allunyats dels que els psiquiatres americans retraten en la figura presidencial.
Acostumen a ser persones formades, cultes, intel·ligents i amb un punt de sentit de l’humor i dos punts d’humilitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!