De fet, és impossible. No hi ha manera d’entendre com pot ser que dues persones plenes de vida que només feien la feina que estimaven hagin estat mortes per una altra a qui li demanaren uns papers, només uns papers.
Tota mort té aquell punt d’incomprensibilitat insuperable, malgrat hom sàpiga que és inherent a la vida. Però hi ha graus d’incomprensió. I la mort violenta de dos agents rurals que adrecen la seva feina a protegir la natura n’és del tot, d’incomprensible.
El dolor de la família és infinit, enorme, com ho és el dels amics i dels companys de professió. Altra cosa no es pot fer ja sinó fer costat als que pateixen en aquesta hora tristíssima.
I dur davant dels tribunals la persona que ha confessat haver-los mort, amb les proves corresponents, perquè sigui jutjat d’un crim incomprensible, humanament imperdonable.
També, els qui en tinguin la responsabilitat, estudiar bé els fets, excepcionals, dels quals no hi havia cap antecedent en trenta anys d’existència del cos d’Agents Rurals, per extreure’n les conseqüències adients per millorar i protegir la feina dels servidors públics que tenen com a missió el bé comú.
Tots estem amb ells i les seves famílies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!