Feta la foto, acabada la Conferència de Presidents. Un èxit per a Rajoy a qui, en absència d’oposició, li ponen totes, mentre l’antic tresorer del PP fa camí pels tribunals, amb relativament poca expectativa mediàtica.
La Conferència de Presidents, que no es regula formalment fins al 2015 i que no està recollida en la Constitució, és l’expressió de la manca de vitalitat de l’Estat Autonòmic. La coordinació de les Comunitats Autònomes per l’Estat, excepcional en el text constitucional i limitat en el seu abast, es configura com a norma general, allunyant-se de la doctrina dels primers anys del Tribunal Constitucional.
L’Estat s’atorga la competència i l’obligació, no existents en la Constitució, de garantir la coherència de les actuacions de les diferents Administracions Públiques afectades per una mateixa matèria per a la consecució d’un resultat comú. Només cal introduir a l’ordenament jurídic que aital matèria o necessitat de coordinació existeix i feina feta: les competències autonòmiques fetes miques i gens autònomes.
La distribució competencial de la Constitució anul·lada de fet, més quan el Tribunal que l’hauria de protegir ha perdut tota credibilitat i independència. Es redacta la norma i s’escull l’àrbitre adient per quan sigui posada en dubte, si mai n’és. No hi ha només cooperació voluntària entre Estat i Comunitats Autònomes, d’acord amb la distribució competencial fixada constitucionalment, hi ha coordinació obligatòria.
La capacitat de dictar polítiques pròpies s’ha acabat. La capacitat financera de les Comunitats Autònomes anul·lada. El miratge de l’Estat Autonòmic desaparegut. Espanya és, de fet, un Estat descentralitzat i coordinat des de Madrid per l’Administració de l’Estat.
Davant d’aquest estat de coses que havia de fer el president Puigdemont en aquest moment de les relacions amb l’Estat? No anar-hi. No cal anar a beneir amb la presència un estat de coses amb el qual no es pot combregar i en un procés de separació progressiva d’un Estat que no accepta ni el principi de l’autonomia de les Comunitats Autònomes.
Si, a més, el que en surt és que cal fer un grup de treball per preparar un nou sistema de finançament autonòmic caducat des de fa tres anys està tot dit. Un sistema en un context de menor recaptació de l’Estat i de necessitats creixents que no pot acabar d’altra manera que consolidant el dèficit fiscal català a perpetuïtat.
Quan tinguin els papers fets o, millor encara, quan els publiquin, que fets ja n’estan, tocarà llegir-los i defensar la posició catalana, que és el que ha de fer el Govern de la Generalitat.
Doncs això, mentrestant que hi vagi un altre i a treballar per tenir l’única autonomia que val, la de Portugal. Descansi en pau l’Estat Autonòmic.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!