Autarquia: organització política o econòmica que pretén ésser autosuficient i no manté contactes amb l’exterior (DIEC).
Durant el període inicial de la postguerra civil, Espanya va ser un Estat autàrquic. La demagògia patriòtica va vestir l’autarquia forçada d’un gran període de la història de recuperació espanyola.
Sort en va haver dels que van dissenyar el pla d’estabilització (1959) i les primeres fases del “desarrollismo”. L’obertura a Europa va suposar un canvi radical en les expectatives de la societat i en la satisfacció de les necessitats bàsiques i no tant bàsiques dels espanyols.
Veig en el món signes de voler economies autàrtiques. Trump vol repatriar empreses i que no s’estableixin fora, May vol que les empreses britàniques paguin mil euros per cada treballador europeu contractat.
Prou em sembla millor buscar sinèrgies entre els Estats, col·laboració entre les empreses, afavorir el comerç i les relacions internacionals, obrir i permeabilitzar fronteres que no pas aspirar a tenir –ho tot dins de cada país.
Grans canvis mundials han vingut de l’entesa, del comerç, no pas del tancament. Els pares d’Europa van pensar que si es dedicaven a mancomunar el carbó i l’acer, els estats fundacionals no fabricarien canons per matar-se entre veïns.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!