Rajoy serà president aquest dissabte. Ho serà amb l’abstenció parcial del principal grup de l’oposició, el PSOE, que afronta dividit un període decisiu de la seva història en l’Espanya democràtica.
Rajoy predica que vol una legislatura llarga. Més aviat em sembla que el que vol és una legislatura curta.
Quan es va saber que el PSOE descavalcava Sánchez (un que tampoc no s’abstindrà), s’apressà a demanar que li garantís estabilitat parlamentària.
En cosa d’hores, va canviar de parer. Rajoy va sortir a subratllar que l’important era la investidura i que després ja s’entendrien. El canvi de parer subratllava un canvi d’estratègia.
Rajoy té la temptació de convocar eleccions d’aquí a sis mesos, així que sigui possible, al·legant que no hi ha manera d’aprovar els pressupostos (quins grups s’empassaran una rebaixa de 5.500milions d’euros i una previsible pujada d’impostos?) i de governar amb estabilitat.
Confia en les enquestes i en un PSOE dividit. Sap que Podemos ha decidit fer oposició radical i poc o gens socialdemòcrata, cosa que li permetria ocupar un espai central a l’esquerra en absència del PSOE, que està per curar-se les ferides i poca cosa més.
Si, a més, Catalunya segueix amb el full de ruta perquè hi ha pressupost al Parlament (cosa que no tothom vol, dit sigui de pas) Rajoy tindrà una altra excusa: cal un govern fort per a fer front al “problema catalan”.
Abans de l’estiu, o molt canvien les coses, o eleccions a Espanya. I Rajoy pot acostar-se a la majoria absoluta i, si no és el cas, governar amb Ciutadans que sempre s’hi posa bé.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!