Coca de recapte

El bloc de Ramon Farré Roure

30 de setembre de 2016
0 comentaris

PSOE

Per raons de proximitat amb persones rellevants del PSOE, he anat veient com es formaven els antecedents de la crisis per la que passa aquest partit.

Vaig veure com el PSOE atreia persones rellevants per l’exemple d’altres persones, també rellevants, que n’eren membres.  Vaig veure la il·lusió per construir projectes nous, per transformar Espanya.

Al mateix temps, i paral·lelament a la construcció d’una idea d’Espanya, vaig veure com creixia la seva vocació centralista, jacobina. El PSOE anava xuclant organitzacions territorials amb militants qualificats fins a fer un, però només un i monolític, gran partit.

Errors propis, en part vinculats a perdre de vista valors fundacionals del partit, i el desgast propi dels temps de govern amb, en massa casos, pràctiques dubtoses, i més que dubtoses, van anar allunyant persones valuoses de l’organització, que es va enrocar.

Va deixar d’atreure talent. L’exemple de militants rellevants s’anava perdent. El monolitisme de la formació no permetia que en els territoris amb llengua pròpia i voluntat d’autogovern el partit es renovés de discurs i de persones.

El PSOE va saber fer de gran xuclador però no va saber construir una organització amb poders distribuïts que expressessin la plurinacionalitat, la diversitat. Ni talent, ni projecte. El problema d’Espanya és el problema del PSOE. El del PSOE és el problema d’Espanya.

Si s’hi suma la crisis europea de la socialdemocràcia, del socialisme democràtic, el panorama resulta desolador. Costa molt refer un projecte engrescador en aquest context.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!