En Pedrol acaba de publicar un llibre de títol inconfusible “ Memòries de la felicitat perduda”, una mirada a la Lleida dels seixanta del segle passat des de les ulleres d’un estudiant d’Institut que posava a la residència Sant Anastasi.
Una trobada amb amics de la primera joventut que van compartir col·legi menor, temps, ganes i la pràctica de l’escriptura ja adquirida en altre llibres va propiciar-ne la redacció.
Podia haver estar un llibre curull de retrets i penjaments sobre uns anys i una societat que tot just començava a recuperar-se del franquisme més dur, que encara pervivia en usos i costums. Nacionalcatolicisme en estat pur.
L’aproximació emprada ha estat més aviat la pròpia d’un humor àcid, no distant, i amable, divertida, malgrat s’expliquen vivències que permetrien una crítica ferotge, implacable.
En Pedrol, els seus amics i els seus professors configuraven un microcosmos en què la felicitat, subjectivament percebuda, va ser ben possible.
Així li ho sembla a l’autor, parafrasejant un del seus amics, amb la distància del temps i amb la provisió de fortes dosis de nostàlgia.
Gràcies per la dedicatòria, Joan Pedrol.
___
“Memòria de la felicitat perduda, Matxicot i amics retrobats, s’ha publicat en la col·lecció Quaderns de l’editorial Fonoll, de Juneda.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!