Ahir, el Parlament va fer un pas més cap a la independència, i força rellevant, en aprovar les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent. Res que no fos previsible.
La història del procés català ve de lluny. El 9N2014 va passar i la causa judicial no està acabada. Les eleccions del 27 de setembre van donar una majoria independentista al Parlament i els diputats no fan altra cosa que el que es van comprometre a fer. Cap sorpresa doncs.
Que el Parlament està partit en dos és conegut de fa temps. El bisturí de la independència és molt fi i no permet territoris de ningú. O a favor o en contra, quan hom s’ha de pronunciar en una votació. Es pot explicar més o menys bé però o vota o no vota. Si vota, ho fa a favor o en contra. A favor: Junts pel Sí i la CUP. En contra, tots els altres, entre els quals els que-si -que -es-pot-però-no.
L’Estat contraatacarà. El Constitucional anul·larà el pronunciament del Parlament per ser contrari a la Constitució Espanyola. I ho és. Fins i tot, pot advertir els diputats que han actuat contra la legalitat espanyola. I, qui sap, si multar-los. O inhabilitar-los o inhabilitar la Mesa o…Qualsevol cosa menys fer propostes positives que engresquin els catalans per seguir units a Espanya. Cap reconeixement del fet nacional català. Res de res. Què esperen, doncs?
Serà un escàndol: diputats sancionats per dir el que pensen i per aprovar el que companys seus han decidit estudiar per preparar allò que els ciutadans van votar a les urnes, tot donant la majoria parlamentària.
Ahir es va obrir la porta per la Moció de Confiança del 28 de setembre. La legislatura continuarà. Mentrestant a Espanya, no se sap si hi haurà govern. Dies interessants.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!