Fa un cert temps que percebo que l’estima per la CUP d’una bona munió de gent que en unes eleccions o altres ha votat la formació política disminueix.
La CUP que no tenia la clau a les seves mans i que podia permetre’s el luxe d’actuar sense cap responsabilitat en el govern de les institucions catalanes era apreciada per uns quants ciutadans que no tenien cap coneixement de la ideologia que anima la formació.
Així que la CUP condiciona les decisions a prendre en el mentrestant i complica el procés, la simpatia es transmuta sovintejadament en enuig: millor tenir 1.100 milions d’euros més al pressupost que no tenir-los, per exemple.
La ideologia es fa evident. El suport als violents que volen retornar, sí o sí, a ocupar un edifici a Gràcia no ajuda a mantenir la simpatia.
Als ulls d’uns quants votants, ja no són aquells que s’abraçaven amb en Mas la nit del 9N o presidien comissions al Parlament. S’equivoquen, crec. Ho són.
El temps ajuda a conèixer grups i persones.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!