El referèndum unilateral per la independència torna al primer pla del debat polític. Unilateral no vol dir res més que sense la conformitat de l’Estat. La proposta sorprèn.
Que hi hagués un referèndum per la independència de Catalunya seria la millor opció. Força més que cap tipus d’eleccions emprades per comptar vots, ja fossin espanyoles o catalanes.
La condició d’unilateralitat li faria perdre capacitat de convocar a les urnes una gran majoria de catalans. El 9N de 2014, gran moment de la història de Catalunya, va ser un referèndum unilateral vestit de procés participatiu per poder-lo fer amb garanties i sense riscos pels qui l’organitzaren i participaren.
Sense riscos, excepte per Mas, Rigau, Ortega i Homs, que estan imputats per tota una munió de delictes que els poden suposar la presó i, qui sap, si la insolvència. Poca broma i, passat la flamarada, qui sap si poc suport tindran, arribat el cas, la qual cosa seria lamentable. La memòria és molt prima.
I un referèndum acordat amb l’Estat per la independència de Catalunya és avui i en l’immediat futur, el que és pot mig albirar, impossible.
El que es faci ha de tenir legitimitat i ser acceptat per la comunitat internacional. Altrament, ni en condicions molt favorables, quant a participació i majoria, es garantiria la viabilitat del nou Estat en condicions de normalitat.
I amb costos de transició altíssims esperables, la majoria tampoc no s’obtindrà.
Per cert, més que passar el temps preguntant-se per l’instrument a emprar, més valdria dedicar-se a eixamplar la majoria sobiranista i els que diuen voler-la, a fer pinya. I treballar per preparar el camí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!