Un nou instrument i així fins a l’infinit? El Constitucional tomba (o suspèn) una norma catalana. Una majoria dels grups polítics catalans no hi estan d’acord. Decideixen, en ser matèria especialment sensible, fer-ne una altra.
Que el constitucional tombarà altre cop, per poc que sigui una substitució, sota la mateixa forma o semblant, de la que ja no ha passat pel sedàs. I sant tornem-hi?
El Constitucional en la seva actual composició (i, probablement, en qualsevol altra) no deixarà passar cap norma que afecti matèries sensibles per la lectura que de la Constitució fan les forces polítiques espanyoles amb possibilitat de governar.
La igualtat dels espanyols davant la llei, consagrada per l’article 14 de la Constitució, sempre podrà ser llegida de manera estrictíssima pel Tribunal que ha de decidir sobre la constitucionalitat d’una norma.
Si hi ha cap norma catalana que pot arribar a protegir un habitant de Catalunya de manera diferent a la que un ciutadà madrileny, posem pel cas, és protegit, el Constitucional la declararà inconstitucional.
Però el Constitucional mai no declararà inconstitucional que un ciutadà d’una comunitat autònoma rebi, de fet i de mitjana, el doble de recursos de l’Estat que el que rep un ciutadà d’una altra comunitat autònoma. Aquí la igualtat no regeix.
I així, indesinenter.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!