Ahir es van lliurar al Palau de la Generalitat les Creus de Sant Jordi que guardonen persones i institucions que s’han distingit per la seva vàlua i pel serveis prestats a Catalunya, que vol dir a la seva gent.
Impressiona, any rere any, veure la qualitat personal, professional i científica (en tots els àmbits, naturalment també el de les humanitats i el de la tècnica) de les persones guardonades.
Si una organització val el que valen els homes i dones que la conformen, semblantment es pot predicar d’un país, d’una nació. Convindria afegir-hi la qualitat, estabilitat i bon govern de les seves institucions socials, cíviques i polítiques, algunes també guardonades.
Una poble creix també lluitant contra les adversitats i Catalunya no en va mancada. Però prou seria preferible que el país s’alliberés d’algunes de les lloses que dificulten, quan no impedeixen, que el seu potencial pogués ser encara més visible, més eficaç.
Tots hi sortiríem guanyant, fins i tot els que no volen que sigui dit i, menys encara, fet.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!