Per a la millor gestió de l’aigua, convindria que Catalunya fos vista i administrada com un tot amb una única administració hidràulica.
Ara n’hi ha dues, d’administracions, perquè dues són les conques principals. La que correspon a les terres i aigües de Lleida i les del sud de Tarragona és la conca de l’Ebre, administrada per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.
Les disfuncions de tenir dues autoritats sobre un mateix territori es fan evidents dia rere dia i de cap manera sembla que es puguin resoldre, per més bona voluntat que puguin posar els seus gestors. El problema és més de fons i està relacionat amb la distribució competencial a l’Estat i les decisions que adopta l’administració central.
Com a exemple, el Pla Hidrològic de l’Ebre que prioritza els interessos, també els dels regants, existents riu amunt de les terres catalanes per sobre dels existents en el tram inferior, especialment els de caràcter ecològic o mediambiental, però no només.
Catalunya vista com un tot, i amb la intel·ligència, la racionalitat i la generositat degudes, tot respectant els drets adquirits i els criteris científics, es podria acordar un ús equilibrat de l’aigua, en un horitzó de conques interconnectades i en un context d’escassetat relativa de recursos hídrics previsible, que contemplés la totalitat del seus usos, també els agraris de les comarques lleidatanes, per descomptat, de manera que l’aigua servís per unir territoris i persones i per atendre les necessitats de tot tipus de la societat catalana, d’ara i de demà.
Per això, Catalunya ha de poder decidir i ha de tenir garantida una aportació suficient d’aigua des de l’Ebre, que el Pla Hidrològic no sembla respectar de cap manera. Ras i curt, ens convé decidir també en matèria de recursos hídrics. Una raó més per perseverar en l’horitzó marcat per la majoria dels catalans representats al Parlament.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!