Aquests dies molta bona gent expressa el seu desencís. Estan ben preocupats per la negativa de la CUP a investir Mas, així ho expliquen. També, perquè consideren, com a conseqüència, que el procés que ha de permetre, de completar-se, la construcció de la Catalunya-Estat ja s’ha acabat.
La bona gent, la majoria, no està avesada al joc de la política. Són partidaris de al pa, pa i al vi, vi. Claredat, transparència, honradesa en els plantejaments. No entenen que es convoquin assemblees per marejar la perdiu mentre els que decideixen veritablement s’amaguin darrera de vés a saber on.
I la majoria no són un miler de persones. La majoria es compta en milions de persones. Aquesta és la gent. La gent no és qui pensa com jo o qui dic jo que és la gent. La gent som tots. I tots no pensem com les portaveus que diuen parlar amb nom de la gent.
La bona gent que vol la independència de Catalunya—que no és tothom, que no és tota la bona gent—que va sortir als carrers i places del país per fer sentir la seva veu ara no es pot desencisar, per comprensible i respectable que pugui ser.
Si els que conformen el grup de la bona gent pleguen, si llancen la tovallola, si s’abstenen de seguir caminant deixaran el camp lliure als qui cerquen d’aturar el procés, als qui no volen decidir, als qui els pesa més la revenja que cap altra cosa, als qui estan ideologitzats fins a perdre el món de vista, als qui esperen rèdits del fracàs, als qui callen per si en surten beneficiats, als qui es queden al mig pel que pugui ser.
Com sempre, o la política la fas o te la fan. Jo prefereixo fer-la i estic decidir a barrar el pas als qui volen pensar per mi, fer la política per mi, parlar per mi.
I amb el meu vot el 20 de desembre tornaré a dir que vull l’autogovern del meu país i que vull Mas president, com ho vaig fer el 27 de setembre. Precisament perquè el procés no s’ha acabat i perquè no vull que sigui per la meva inacció que se’n vagi tot a pastar fang.
Ja sé que fa costa amunt, però ja sabíem que la cursa era una marató, no un esprint. I si no ho sabíem, ara ja ho sabem. Ara no es pot deixar la cursa o els de sempre ens passaran per sobre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!