Dos vells polítics, molt avesats a les lluites polítiques, han entrat en campanya frontal contra el procés català i contra la coalició Junts pel Sí que aplega les forces polítiques i socials majoritàries que propugnen la independència de Catalunya. Duran fa més de 40 anys que està en política. I González, també.
El primer és entrevistat per El Periòdico. Les seves declaracions són de les de blanc o negre. La independència només porta desgràcies per a Catalunya, Espanya i Europa. Els catalans quedaríem fora de l’euro i bancs i empreses es quedarien sense finançament. Tot el que fa olor a polítiques d’esquerres és rebutjat i el resultat de tot plegat és més inestabilitat a Catalunya i un govern tripartit amb ERC, la CUP i Catalunya sí que es pot. Les persones assenyades, no poden confiar en Junts pel Sí. La por, només la por.
El segon fa una carta als catalans a El País. No li agrada la desconnexió de Catalunya i Espanya que impulsa Mas. Els catalans ens fracturaríem, trencaríem amb Espanya i amb la Constitució que garanteix l’autogovern, sortiríem d’Europa amb la fal·làcia que s’esmicolaria en 150 0 200 Estats, desconnectaríem d’Iberoamèrica i del castellà, Catalunya seria una espècie d’Albània del segle XXI…i Mas, que va de quatre a la llista, s’amaga darrere d’una guàrdia pretoriana per a violentar la llei. El que es necessita són “reformes pactades que garanteixen els fets diferencials sense trencar ni la igualtat ni la sobirania de tots (els espanyols) per a decidir el nostre futur comú”.
Coincideix amb Duran en treure l’espantall de la por. La por al que és incert acompanyada amb la comoditat de la certesa que du a l’immobilisme. No cal canviar res perquè es viu en el millor dels mons. Cap proposta plantejada i viable que engresqui la societat catalana. De la manifestació de l’11 de setembre de 2012 farà aviat tres anys, sense cap intent de “tercera via”, per simplificar. Cap garantia de respecte de l’autogovern, ja no d’ampliar-lo. Cap pacte formulat, només el cop de porta. I l’autogovern buidat fins deixar-ne només el nom.
No s’haurien d’estranyar, ni un ni l’altre, que una bona munió de catalans vulgui decidir com viure i agafar en les seves mans el futur polític del seu país. Prou se sap que la incertesa és condició inherent al món d’avui, també la incertesa de quedar-se per sempre més en una espanya uninacional governada per les elits de sempre, amb la plena certesa, aquesta sí, que Catalunya només pot anar endarrere i que té el risc, ben cert, de l’assimilació i la residualització en un Estat que mai no serà el dels catalans. Tres-cents anys, en són la prova.
___
En l’entrevista de Duran i la carta de Mas s’hi veuen reflectits alguns dels punts febles i errors que poden ser aprofitats per anar contra la llista unitària. No aniria malament, seguir la màxima castellana “Del enemigo , el consejo”.
___
Observin també la pirueta que fa Duran per justificar que anava del bracet de Convergència: fins que el Constitucional no es va carregar el nou 9N, tot era legal i ben legal. I algunes perles més: sort que anàvem junts, altrament el que ara passa hagués passat abans; va ser un error que Mas deixés el timó a ERC i de certa societat civil, la independentista; vam dir prou quan Mas es va rendir a ERC.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!