Abans d’ahir a la nit, un periodista m’avisà que li arribaven informacions que suggerien que el govern de l’Estat havia decidit entrar en campanya a Catalunya, de la manera que ja ho havia fet en les darreres eleccions al Parlament. Dit i fet. A primera hora d’ahir, la pregunta: has vist El Mundo? No l’havia vist, però no em costà gens lligar les dues coses.
Per demanar quatre expedients, un desplegament de guàrdies civils, vinguts d’arreu, en comitiva que fa feredat. I de mitjans, avisats anticipadament. No es tracta pas de reclamar ni buscar res, sinó de fer evident que es busca el que probablement ja tenen, o que poden demanar des del Jutjat fent ús del principi de col·laboració interadministrativa o d’obligació deguda a un requeriment judicial.
Del que es tracta és de sortir pel “Telediario” de les diferents cadenes espanyoles en “prime time” el dia que hi ha Consell de Ministres, així Soraya Saénz pot sortir a rematar de cap, i que al passeig de Sant Joan, de Barcelona, s’aplegaran, a mitja tarda, milers de persones per fer costat a la candidatura de “Junts pel Sí”, que propugna la independència de Catalunya.
Quatre ajuntaments, la seu d’una Fundació vinculada a un partit polític (CDC) i la seu central d’aquest han rebut la visita de la Guàrdia Civil. A CDC, 21 efectius s’hi han estat 10 hores, més de la meitat del temps ociosos, perquè el secretari o secretària judicial no arribava, per emportar-se un quart de caixa de material d’un despatx petit. I semblantment, en els altres llocs. Si més no com a hipòtesi, es podria sostenir que a més mitjans i espectacle públic, menys (si cap) interès en saber la veritat.
El “modus operandi”, l’habitual i el moment, l’electoral. No és d’estranyar que molts ciutadans, entre els quals em compto, estiguin ben convençuts que altre cop baixa aigua bruta per les clavegueres de l’Estat. Els jutges tenen un gran poder, l’aparell de l’Estat, també. El poder s’ha d’emprar amb mesura i intel·ligència i, també, amb rectitud. Quan així es fa, el poder és respectat. Quan no, no. Deixa de ser poder per passar a ser tirania. De la tirania, els pobles en fugen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!