L’entesa. Per fi, l’entesa. Hi haurà llista única amb CDC, ERC i persones independents. Una llista amb persones que voldran fer política amb majúscules els propers dos anys, per fer quelcom molt difícil com és, si els ciutadans així ho volen, bastir un nou estat d’Europa, un estat independent.
Després que ahir nit el consell nacional d’ERC aprovés el pacte amb CDC (que l’havia ja aprovada per unanimitat en el seu comitè executiu) i les entitats sobiranistes, les preguntes es poden dirigir a saber els detalls de l’entesa, a conèixer per quin motiu uns i altres han pactat, a escatir com es gestionarà el 28S i els mesos següents i mil més.
L’acord s’ha fet perquè no n’hi havia cap altre de possible i raonable, amb un matís que després diré. Aquesta és la raó principal. No és tan rellevant si Mas hagués pogut o no ajornar el 27S, que ho podia fer formalment però amb molta recança, a contracor, i si això ha pogut o no alterar posicions prèvies.
La fiabilitat és un valor rellevant avui en política. Mas ha fet sempre allò que ha dit i només per causa gravíssima i amb molt acord previ hagués pogut decidir canviar la seva determinació inicial.
El que convé ara és subratllar l’entesa i fer evident que les eleccions són ara clarament plebiscitàries, encara que jurídicament i formal són eleccions al parlament de Catalunya que seran convocades com a tals, amb normalitat encara que anticipades, pel president de la Generalitat.
El caràcter plebiscitari el dona la posició dels partits que decideixen que així siguin i, molt principalment, el comportament dels electors que poden decidir amb el seu vot que ho sigui o no, o no prou. El 9N, mai no formalment convocat, va ser el que va ser perquè 2,3 milions de persones es van acostar a les urnes de cartró i hi van dipositar el seu parer.
Amb el caràcter plebiscitari, el turbo de la il·lusió torna a estar actiu, que convenia. I deixem de banda el patiment d’aquests mesos, els dubtes i les eventuals desconfiances.
Ara el matís: la CUP s’hi podia haver afegit si hagués fet com CDC i ERC. A cap dels dos partits els és del tot còmode sumar, però tots dos saben que així és multiplica. La CUP no ha sabut sumar, per tant divideix, resta. No és el moment de fer-ho.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!