Grècia ha votat. Ha guanyat l’opció avalada pel govern. Per molts grecs, ha guanyat la dignitat, per altres ha estat una forma de dir sí a Europa. També n’hi ha que han votat justament amb la finalitat contrària.
Els referèndums ja ho tenen això: el vot és sí o no. No es pot explicar a la papereta la raó o raons del vot. Les eleccions permeten un ventall més ampli de matisos perquè les opcions que es presenten són més de dues, encara que no es pot explicar tampoc el sentit del vot.
Els referèndums tampoc no duen escrita a la papereta de vot les conseqüències del sí i les del no. Aquesta és una feina prèvia que els votants d’una o altra opció han de fer. El vot pot no ser racional o no prou informat. O pot respondre a sentiments o a l’acumulació de vivències.
Grècia amb el sí o amb el no com a resposta no ha resolt pas el problema de manca de liquiditat o de dificultats per retornar un deute enorme que constreny l’economia. Serà imprescindible tornar a negociar amb els creditors als qui per la via dels fets se’ls ha transferit sobirania.
I com sempre, els que més tenen, els més dèbils patiran més les conseqüències de les decisions adoptades en el passat i les que s’adoptin a partir d’avui. Aquesta és una constant històrica.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!