Alguna cosa es mou entre bastidors. L’aposta de Mas per una llista electoral amb les entitats sobiranistes, ha estat duta al límit per Junqueras en proposar una llista al Parlament sense polítics, una llista unitària dels partidaris del sí en les eleccions plebiscitàries del 27S.
La proposta de Junqueras fa evident que la crida de Mas estava ben dirigida. La unitat és un valor preuat i molts ciutadans que no són de cap partit, la immensa majoria, que volen poder decidir que Catalunya sigui un nou Estat d’Europa la reclamen. Precisament, aquesta és la finalitat de les eleccions plebiscitàries.
La pregunta acaba per obligar tothom a adoptar una posició. O sí o no. És raonable, com a conseqüència, que els partidaris del sí uneixin les seves forces perquè la seva opció sigui netament guanyadora de les eleccions i que des de fora se’n pugui fer la mateixa lectura, sense ambigüitats. l camí és costerut i sense claredat en la resposta del conjunt de la ciutadania, cas que sigui favorable, no es pot transitar.
Mas s’ha mogut. Junqueras s’ha mogut. La confluència que semblava impossible ara ja no ho sembla tant. La fórmula final pot no ser cap de les fins ara previsibles. No veig massa possible, però, llistes sense polítics. Ni que sigui per una obvietat: tothom ho és, de polític, i més si va en una llista electoral.
Encara que no estigui de moda defensar els partits, que en una llista electoral una persona que en formi part s’identifiqui com a membre d’un partit (o que accepta anar sota la seva empara) els qui l’han de votar saben alguna cosa rellevant del candidat, que ha hagut de passar un procés selectiu, més bo o menys, per formar-ne part. No deixa de ser una garantia per a l’elector, especialment si aquests es mesuren per milions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!