La crisi econòmica ha subratllat la importància de ser Estat per ocupar-se dels assumptes propis. Els Estats tenen crèdit, els no estats no entenen.
Els estats estan més protegits en temps de vaques primes. Tenen capacitat coercitiva per cobrar impostos i taxes i poden ordenar la seva activitat econòmica. Arribat el cas, poden crear moneda o, si en tenen, decidir no tenir-ne per adoptar-ne una altra.
En cobrar impostos i taxes poden endeutar-se perquè sempre trobaran qui els presti diners. L’endeutament no pot ser irresponsable perquè, més d’hora que tard, els diners s’han d’acabar tornant i perquè en contraure un deute es perd sobirania.
I és així com es troben els grecs i el govern grec. Tenen sobirania però no la poden emprar lliurement i incondicional perquè s’havien venut una part de la capacitat de decisió real en endeutar-se.
No poden decidir el que volen. Bé, poder poden, però les conseqüències poden ser molt doloroses. És el que passa quan estires molt temps el braç que la màniga.
Amb tot, em fan enveja els grecs perquè poden decidir, amb molts condicionaments, però poden decidir, que és molt. Són Estat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!