Una exageració com una altra. Però ho sembla. A Grècia reviuen el corralito argentí, Unió fa fora una part dels crítics que es reclamen de 1931. L’ANC fa pública la pregunta que adreçarà ela seus afiliats i explica el significat de les dues respostes possibles. I el TC hi torna.
El que passa a Grècia és un drama per la gent més dèbil, la que sempre rep els cops. Una obra de teatre de la mentida acceptada i consentida des que va entrar a l’euro, sense els fonaments necessaris per entrar a un club de regles exigents, més quan s’apliquen als països d’economia fràgil. Arriba un dia que el decorat cau a trossos.
El procés, simbolitzat pel 27S, actua irremeiablement i situa els partits davant el mirall, sense ombres. O sí o no. Els referèndums no admeten grisos. La democràcia cristiana independentista no tenia refugi ni marca electoral, malgrat que n’hi ha a altres partits, també a CDC. Ja es veurà si hi ha confluència possible després, o abans, del setembre, si més no sota la forma de suport a la llista amb el president.
L’ANC s’adreça als seus membres per demanar-los si volen que s’impliqui per a aconseguir la unitat d’acció de les forces polítiques independentistes de cara al 27S. La pregunta de resposta dicotòmica serà contestada afirmativament. En el moment que viu el país, qui pot dir que no?
La comunicació de l’ANC és, de pas, una cleca a Podemos i companyia, amb selfies o sense, en afirmar que l’únic procés real de canvi a Catalunya és la independència.
L’ANC retorna la pilota al terreny dels partits. Les condicions que posa es satisfan millor sens dubte amb una llista de partits com la que va propugnar en Mas al novembre. No espero pas un gir d’ERC de 180 graus.
Avui se sap que com a part de l’acord entre les entitats sobiranistes, CDC i ERC, es va pactar una presència equilibrada en les llistes d’ambdós partits. La proposta de Mas va més enllà del pacte i no el violenta perquè no fa una proposta explícita que persones de les entitats sobiranistes s’incorporin a la candidatura de CDC sinó que hi hagi una candidatura diferent amb l’aval, almenys, de les entitats sobiranistes quan no decididament constituïdes amb aquestes o per aquestes.
La política es mou molt ràpid i les circumstàncies són extraordinàriament canviants. Al gener, dia 14, quan es signa al palau l’acord del full de ruta la fortalesa interior i subjectiva dels partits signats i les seves expectatives eren molt diferents de les actuals. Han passat les municipals, el món “podemos” ha guanyat Barcelona, CDC no és CiU, Unió s’ha esberlat, Ciutadans es fa present. El Tribunal Constitucional, a requeriment del govern espanyol atura tot el que es belluga.
El panorama ha canviat i Mas ha canviat amb el panorama, ha trastocat el que semblava camí somort cap al 27S, amb l’ai al cor, però, i ha fet la proposta que situa la unitat veritable dels que volen la independència de Catalunya al mig del tauler. Mas estableix el terreny de joc. Ara només falten que els jugadors facin un bon partit.
_____
Comunicat de l’ANC
L’ANC explica quan va conèixer i com la proposta del president en un comunicat adreçat als seus membres: “El dissabte dia 20 de juny el SN es trobava reunit(…)A mig matí, emprés ja el debat, el President de la Generalitat va emplaçar les entitats sobiranistes a liderar una proposta de llista per garantir la màxima unitat.”
“(…)tenint en compte el full de ruta aprovat a l’Assemblea General Ordinària celebrada a Lleida, l’Assemblea Nacional Catalana ha d’assumir el fet de complir la seva declaració fundacional i els estatuts, on es remarca la transversalitat i l’apartidisme, que es mantindrà sempre independent de qualsevol partit polític i que no es presentarà a cap mena d’eleccions. Així mateix, l’ANC donem suport a tots els partits que defensen la independència i qualsevol proposta electoral que es proposi serà amb el consens de tots.”
Amb converses amb els partits l’ANC constata“de nou la voluntat i el compromís de les forces que veritablement i de manera inequívoca volen dur a terme l’únic procés real de canvi i transformació que hi ha al nostre país, la independència de Catalunya.”
“Tots coincidim amb el fet que la independència es guanya complint tres requisits: 1.que les eleccions del 27S es considerin plebiscitàries; 2.una victòria de les candidatures independentistes; 3.unitat d’acció després del 27S.”
“La comunitat internacional, que avaluarà les eleccions a l’hora de concedir el reconeixement o no, ha de veure clar que la gent vota independència sí o independència no, i només entendran les eleccions com a plebiscitàries si guanyen inequívocament les forces independentistes. Això solament s’aconsegueix amb la unitat d’acció de totes les forces polítiques independentistes de cara a les eleccions del 27S i al procés constituent que endegaran el nou Parlament i el nou Govern.”
“El Secretariat Nacional, reunit el 26 de juny, va decidir adreçar als socis de ple dret la següent consulta:
Vols que l’ANC busqui les complicitats necessàries amb altres entitats i forces polítiques per a impulsar una proposta electoral de la màxima transversalitat, per a garantir el caràcter plebiscitari del 27S que ens porti a la independència de Catalunya?
L’ANC amb aquesta consulta vol que els socis i sòcies es mobilitzin per tal d’evidenciar que compta amb tota la força per consolidar la unitat d’acció dels partits de cara al 27S, per després prosseguir amb el procés constituent que ens dugui a la Independència. Aquesta unitat d’acció passa necessàriament per:
-el menor nombre de llistes possibles que representin la transversalitat de l’independentisme, potenciant les seves fortaleses electorals sense interferir entre elles, i formades i liderades si convé també per persones de la societat civil,
-que aquestes llistes s’identifiquin amb una marca comuna i inequívoca que permeti sumar-les com un sí a la independència,
-un programa electoral compartit, amb punts comuns que reflecteixin l’acord de les diverses candidatures al voltant del seu compromís amb la independència i el sentit plebiscitari de les eleccions,
-una campanya amb actes conjunts i compartida en alguns aspectes per tal de reforçar els aspectes que uneixen per damunt dels que separen en el cas de diverses llistes independentistes concurrents,
-i un compromís clar envers la governabilitat de Catalunya i la continuació del procés constituent cap a la Independència després del 27S.
Aquesta és la proposta electoral que fa l’ANC als partits independentistes, i amb la resposta que ens doneu a la pregunta que us fem, entendrem que:
Un SÍ vol dir que estàs d’acord amb que fem tots els possibles per a fer realitat aquesta proposta.
Un NO vol dir que no estàs d’acord amb que fem tots els possibles per a fer realitat aquesta proposta i que només hem d’orientar la nostra acció en la campanya d’estiu i l’organització de la diada del proper 11 de setembre per obtenir una majoria de vots a favor de la independència el 27S.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!