Coca de recapte

El bloc de Ramon Farré Roure

4 de juny de 2015
0 comentaris

La pregunta i la senyora Colau.

A què us comprometeu?

La pregunta que se’m va fer ahir més d’una i de dues vegades és: “com és que no has comentat la pregunta d’Unió en el teu bloc?”. Els interlocutors la creuen rellevant.

 

A mi també m’ho sembla, de rellevant. I no, no l’he comentada, ni la comentaré abans que no sigui contestada per la militància d’Unió, cas que ho faci.

 

El comitè de govern d’Unió pot fer la pregunta que vulgui als seus militants i aquests donar la resposta que més els convenci, que crec dicotòmica.

 

Si no fos (sempre el si no fos) per la meva condició de responsable territorial de CDC res no em faria comentar-la. En aquests moments, i pel bé de tot plegat, el que pertoca de fer, al meu entendre, és evitar d’entrar en el debat del partit amb què hom forma federació.

 

Naturalment, això no significa l’aval a la pregunta ni tampoc el seu contrari. Només significa respecte, obligat, necessari i convenient, pels processos interns d’Unió.

____

Prefereixo que hi hagi pregunta a la militància que no pas decisió unilateral d’un líder (home o dona) que digui si la seva formació signarà o no el full de ruta. És la vella política.

 

Sí, ho dic per la senyora Colau que ja ha dit que no el signarà amb l’excusa inqualificable que CDC avala el full de ruta.

 

Excusa de mal pagador, insostenible. Colau i el conglomerat que es conforma al seu voltant no el signen perquè no volen la independència de Catalunya.

 

De pas, pengen la llufa a una altra força política, precisament la que avui amb el president Mas al capdavant lidera el procés.

 

La seva guerra és una altra. Res no hi fa que l’estat del benestar pateixi per causa d’un dèficit fiscal injust i persistent, res no fa que les polítiques aplicades a Catalunya no puguin ser les necessàries per alleugerir la càrrega dels ciutadans més dèbils perquè el país no pot fer polítiques pròpies (com ara, en matèria de pobresa energètica). Res no fa que la llengua i la cultura catalanes puguin patir. I així podria seguir fins a l’infinit.

 

La seva guerra deriva de la seva anàlisi esbiaixada i es confon d’enemic. Colau, del bracet de Podemos, fa costat als de l’Espanya “roja antes que rota”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!