Coca de recapte

El bloc de Ramon Farré Roure

29 de maig de 2015
0 comentaris

Dos opcions en la relació Catalunya-Espanya

rosa_2
De manera esquemàtica, per ser intel·ligible, la relació entre Catalunya i Espanya es planteja alguns cops en termes de disjuntiva: o Catalunya té força per ser sobirana o l’Estat fa una proposta per a Catalunya, que en qualsevol cas hauria de ser sotmesa a la consideració dels catalans.

Molt em sembla que malauradament, si no s’hi afegeix cap altra condició, la situació permet una tercera opció: que Catalunya no tingui prou força i que l’Estat no faci cap proposta.

Aquesta pot acabar essent la situació. Si el 27S no hi ha una majoria sobiranista clara, l’Estat es considerarà legitimat per afirmar solemnement que els catalans estan contents amb la situació actual: un Estat de les autonomies que no passa de ser una descentralització amb escàs poder polític.

I si els catalans estan contents, no cal pas fer cap proposta seriosa d’augmentar l’autogovern en seria la conclusió, llevat que hom volgués tancar per anys el “problema” català amb una proposta de desmantellés o afeblís el sobiranisme.

Aquesta darrera opció, fer una proposta de “solució” temporal del “problema” català, no sembla estar en l’horitzó d’allò que es probable. L’Estatut era una d’aquestes “solucions” i va ser lamentablement, en aquell moment, llançada a la brossa de la història. La possibilitat del Pacte Fiscal també va ser deixada de banda sense ni ser presa en consideració.

Els fets ocorreguts des de la Sentència de l’Estatut han estat força rellevants i no poden ser obviats en les anàlisis com si mai no haguessin succeït.

A més, la cerca d’una “solució” contradiu la pràctica històrica des de fa anys i panys. Esperar que un canvi de govern a Espanya alteri aquesta llarga tradició és somiar truites i més si el canvi de govern es produís després d’un 27S fracassat.

La dicotomia (o sobirania o proposta) només es pot produir quan la sobirania està afirmada i reafirmada amb força suficient i majoria clara. I no seria una dicotomia sinó una concatenació: la segona després de la primera.

I en aquest cas, probablement el gruix de la població diria quelcom semblant a “si ja som aquí, acabem de fer el pas i tanquem la porta darrera nostra”. O no, qui sap.

En qualsevol cas, els partidaris de la tercera via—la proposta d’Espanya— i els de la independència de Catalunya haurien d’anar de bracet el 27S i votar sobirania, l’única opció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!