Coca de recapte

Moltes coses. Dues de principals: el govern de les ciutats i pobles i les expectatives del futur de Catalunya. També s’hi juga conèixer l’estat del país i el de les seves forces polítiques.

Amb matisos, sempre amb matisos. Les eleccions municipals estan esbiaixades per allò més particular de cada poble o ciutat. De vegades, la personalitat de l’alcalde canvia la percepció del partit pel qual es presenta o al qual pertany.

Els municipis han d’estar ben governats. Els mals governs són mals negocis pels seus habitants i un llast pel conjunt del país.

La suma dels vots de cada partit i de tots els partits, malgrat el biaix esmentat, constitueix una radiografia del país.

Convé sumar i comparar els vots dels partits catalanistes i dels no catalanistes. Es tindrà una aproximació a l’estat del procés. La foto no serà esclatant, probablement.

Les meves previsions:

CiU aspira a guanyar les eleccions per segona vegada consecutiva. Perdrà vots i posicions respecte la situació d’ara fa quatre anys. És molt important que sigui guanyadora de les eleccions pel procés i el seu lideratge. També perquè garanteix l’estabilitat i la cohesió territorial del país. Patirà molt a l’entorn metropolità. I és decisiu que guanyi a Barcelona.

ERC pujarà de vots, car surt pràcticament del seu terra. Estarà lluny del sorpasso somiat. No ho farà respecte CiU en el conjunt del país, ni tampoc respecte el PSC en els entorns metropolitans, on patirà. Des de Pedralbes que no acaba d’afinar la seva política nacional. Perd pàtina de partit de govern i mira massa a la seva esquerra, la nova i la vella.

El PP baixarà força però no tant com algunes enquestes preveuen. Té vot ocult. No serà decisiu enlloc. Perdrà protagonisme excepte en les ciutats, poques, en què governa. El pes de l’alcalde sempre suma.

C’s pot ser la sorpresa electoral per la seva irrupció notable en ciutats i pobles grans. Pot tenir alguna, més d’una, clau de govern, que podria no emprar fins acabat el cicle electoral, per no llastar les seves expectatives.

El PSOE, PSC-PSOE, baixarà menys del que es podia esperar. Té un reservori de vots en les grans ciutats i entorns municipals, especialment on governa. D’una bona part de la geografia catalana pot gairebé desaparèixer, o ser residual, com el PP. Pot conservar Tarragona i Lleida amb pactes. Qui sap si amb Ciutadans, partit nascut per carregar-se la immersió lingüística, o amb el PP, si pot.

Podemos s’ha desinflat una mica. Barcelona en comú tindrà un paper rellevant en els resultats de Barcelona. Espero que no sigui la força guanyadora, però el sol fet de plantejar-ho ja és un indicador de la seva rellevància. ICV estarà força desapareguda quan no inserida en agrupacions d’altres forces polítiques.

La CUP no tindrà l’estirada que podria haver tingut perquè en el seu terreny han aparegut moltes altres forces, sovint gens catalanistes. Amb tot, creixerà de vots.

Aquest és un exercici arriscat. Però és la visió que en tinc avui de tot plegat. La solució, demà a la nit. La participació i el vot de sectors que no han anat mai a votar o ho han fet poc poden engegar a pastar fang qualsevulla anàlisi.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!