Coca de recapte
El bloc de Ramon Farré Roure
Ahir va ser un altre dia de caos ferroviari al servei de Rodalies-Barcelona. No és el primer cop ni serà el darrer. Se’n poden obtenir unes quantes lliçons.
La primera: si no inverteixes en un servei crític, el nombre de fallades augmenta i la seva fiabilitat es posa en dubte.
La segona: les competències i responsabilitats han d’estar clares. De qui és la culpa? RENFE diu que d’ADIF, el gestor de la infraestructura. ADIF, culpa RENFE. El Ministeri espanyol del ram mira de passar desapercebut i es queixa d’ambdues, amb la boca petita.
La tercera: els traspassos de competències han de ser complets. El tripartit va anunciar a bombo i plateret la transferència del servei a la Generalitat. Aquesta institució està lligada de mans i peus en no poden incidir ni en la infraestructura ni en el finançament. Tenir la responsabilitat sense poder manar és un risc d’haver d’assumir problemes d’altres.
La quarta: l’Estat espanyol es comporta com si no fos l’Estat dels catalans, en no haver invertit amb equanimitat en la xarxa de serveis ferroviaris a Catalunya. A més, a cada gran fallada del servei, anuncia inversions que no després no es fan, com ja és habitual.
La cinquena: s’han llançat molts diners al desplegament radial de l’AVE per enfortir el centre i s’ha deixat a les capces el servei habitual de milers i milers de persones a la rodalia de Barcelona, on hi viu més de la meitat de la població de Catalunya. Els diners que van a una banda no van a una altra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!