Coca de recapte

El bloc de Ramon Farré Roure

21 de maig de 2015
0 comentaris

Fernández Diaz

law
 

El ministre de l’interior, senyor Fernández Díaz, no és cap caixa de sorpreses. Del seu capell així que s’acosta a Catalunya surt la seva tendència, cal creure innata, contra tot allò que fa olor de catalanisme.

 

Els nacionalistes espanyols acostumen a tenir una certa tendència a l’exclusió. El ministre sembla el xèrif que, amb un parell de pistoles a la mà, li diu a un foraster que tots dos no poden beure a la mateixa cantina. Sort n’hi ha que no dispari.

 

Fa dies que el ministre dispara contra els Mossos. Què emprenya el ministre? No se m’acut res més que el fet que sigui una policia amb tots els ets i uts i apreciada, com ha de ser, per la població a la qual ha de servir i serveix.

 

Em sap greu que ho faci i em sap molt greu que desconfiï d’una policia de cada dia que passa és més sòlida i que ha donat proves d’estar a l’altura de les grans policies d’Europa. I més quan tot s’ha fet bé.

 

L’Audiència Nacional encarrega els Mossos una investigació sobre l’islamisme radical a Catalunya. Bé per l’Audiència i bé pels Mossos. Normalitat i professionalitat juntes.

 

Els Mossos fan la feina i detecten fuga d’informació. No fan cap denúncia contra ningú, només ho diuen a l’autoritat judicial i callen. I el ministre, que té la pell fina, així que algú filtra la informació (ell mateix?) comença a disparar trets a tort i a dret contra els Mossos i els seus responsables polítics. D’això se’n diu matar el missatger.

 

I ho fa en un entorn electoral des del faristol aprofitant actes de partit. El conseller d’Interior català hi posa seny i renuncia a contestar des de cap altre faristol. Tot plegat és massa seriós com a per a fer-ho, al·lega. Impecable.

 

La seguretat ciutadana, la protecció de vides i hisendes, ha de sortir de la confrontació política partidària i d’entorns electorals i electoralistes.

 

És matèria política, ben cert. D’aquella que cal remenar amb molt de compte, però. Una matèria que requereix de prudència i contenció. De molt seny. De boca gens escalfada. De molta feina de coordinació policial i de respecte als cossos policials.

 

Ministre, si us plau, no hi torni. I no jugui amb cartes marcades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!