Coca de recapte

L’anàlisi de Lipovetsky fa referència a un sistema massa poc sensible a la previsió i prevenció dels procediments irregulars, quan no il·legals, i molt lent en la correcció de les situacions d’abús.

Un sistema en el qual les institucions públiques governamentals de caràcter democràtic i l’entramat institucional, nacional i supranacional, tenen poca, o no prou, capacitat de direcció efectiva de l’esdevenir de la societat.

Tota obra humana és perfectible, cosa que vol dir que no és perfecta. I que cap sistema no és millor que aquells que el dirigeixen i aquells que amb la seva actitud activa els vigilen, perquè en tenen l’obligació o simplement perquè són ciutadans.

Val a dir, que les circumstàncies que facilitaven alguns comportaments innombrables han canviat molt, fins al punt que la situació és avui força més acceptable que no era en els anys de la bombolla i els immediatament posteriors. El que avui es coneix és fruit del passat més o menys recent, quan els gossos es lligaven amb llonganisses.

I en aquest sentit, la crisi ha suposat un més alt grau d’exigència envers l’administració del que és de tots (negant l’aforisme el que és del comú no és de ningú) i més vigilància dels comportaments dels administradors, la qual cosa durà a sistemes polítics més sensibles i, per simplificar, millors.

Això no obstant, cal desconfiar profundament dels qui es presenten com la solució, com si no fossin fets de la mateixa pasta que els altres, de naturalesa, insisteixo, perfectible o com si estiguessin tocats de la mà de Déu que els transforma en incorruptibles.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!