Era dilluns, com avui, un vint-i-sis d’abril, com ahir, la Legió Còndor i el seu equivalent italià varen bombardejar Gernika. Fa setanta-vuit anys.
La població civil com a objecte d’una acció bèl·lica. A les portes de la segona guerra mundial que va veure com la tàctica s’emprava a escala industrial.
L’horror que ve del cel. Els qui hi vivien encara van poder refugiar-se o fugir abans que els avions no tornessin.
Les generacions d’avui, com les d’Hiroshima i Nagasaki, no tenen tanta sort. El foc de ve del cel els mata sense com qui diu ni adonar-se’n.
En la barbàrie sempre hi ha un antecedent: anul·lar el valor de la vida humana abans que la mort no succeeixi. Deshumanitzar l’home, deshumanitzar la dona. Cosificar-los.
___
Ahir en l’aniversari de Gernika, l’entrenador de l’Eibar es va aixecar d’una roda de premsa a Almeria, en acabar el partit, perquè dos periodistes locals no van saber respectar que parlés en Eusquera.
Les bombes fan mal, la incultura fa estralls.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!