Coca de recapte

Els qui ens hem dedicat al món de l’ensenyament, i som professors, ens sentim com si fóssim el company que va morir ahir al matí a Barcelona. Prou sabem que la distància entre ell i nosaltres és avui infinita i que el dolor de la seva família i amics no és el nostre ni tampoc el de les nostres famílies i amistats.

Estem corpresos. Sabem que el món de l’ensenyament, de l’educació en les seves diverses vessants, no és del tot idíl·lic. Sabem que hi ha tensions i de vegades, poques, violència soterrada o explícita.

Però mai no ens podíem imaginar que un professor pogués morir en acte de servei en el centre docent, malgrat que són més d’un milió els alumnes i un centenar llarg de milers els docents.

Les lleis de la probabilitat no han de poder jugar en un entorn segur com ha de ser, i és, aquell en què uns ensenyen aprenent i un altres aprenen, de vegades ensenyant. L’entorn docent és un entorn de confiança mútua, de llibertat ben entesa, de relacions humanes fructíferes.

El professor mort maldava per donar una vida millor als seus alumnes. S’hi ha deixat la pell i aquest cop literalment.

Descansi en pau. I els seus familiars i amics trobin consol, malgrat que sabem que res no els pot consolar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!