Coca de recapte

Cada dia, vuit-centes persones del nord de l’Àfrica salpen per arribar al sud d’Itàlia. Com a mínim un 1% moren en l’intent. Cada dia. I el flux no acabarà mai, mentre entre les dues ribes de la Mediterrània hi hagi una diferència tan profunda en les condicions de vida.

Aquest diumenge, set-centes persones, pel cap baix, han mort en l’intent. No es pot imputar la mort a les condicions en què viatgen. Aquesta només seria la raó immediata, la de menor importància. Des de quan els més que pobres viatgen en transatlàntics de la Cunard?

La causa de la mort que ens taca a tots—a uns més que a d’altres, però ningú no se’n pot sentir aliè, si no té el cor dur com una pedra—rau en la misèria absoluta, en la guerra, en la manca de les condicions de vida que fan que la vida sigui possible, en la injustícia sistèmica, en l’existència de governs corruptes, en el fracàs dels estats i de les relacions internacionals.

I també en què no hi ha un sistema d’alerta fiable i d’auxili immediat en aigües internacionals o jurisdiccionals italianes, europees.

L’Europa que vol ser exemple de societat civilitzada no pot permetre que a la porta de casa seva hi hagi, dia rere dia, gent morint trucant a la porta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!