A Lleida estem de dol. Ahir tarda, un home jove va matar la seva parella, una noia joveníssima amb dos fills. No hi ha raons que ho puguin explicar.
Cada cop que una persona mort perquè una altra s’atorga la capacitat de decidir sobre la seva vida, l’ombra de l’absurd cobreix el fet ignominiós.
La negació absoluta de l’altre precedeix la seva mort. L’altre que havia estat el subjecte de l’amor, creació compartida, passa a ser l’objecte del jo irat, cec, que cosifica l’altre fins a l’extrem de llevar-li la vida.
I és irreversible. En aquest cas, per ella, pels dos fills, pel presumpte autor i per tots nosaltres.
Avui, a Lleida, estem de dol, profundament colpits.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!