El que més em va sorprendre el dia després de les eleccions andaluses va ser que el PP s’entestés en fer veure que no passa res de res. Que la bona política és la seva i que cal mantenir-la.
Malgrat sigui cert que les eleccions a Andalusia són molt particulars—existència d’una xarxa trenada pel PSOE durant molts anys, alimentada per un superàvit fiscal sostingut, que tothom vol mantenir, i un règim electoral que privilegia el guanyador—el PP s’ha aferrat al relat que es pot resumir com: fem el que toca fer, hem aconseguit redreçar l’economia i els ciutadans ho valoraran iamb el seu vot està garantida la permanència del PP en el govern, en els governs.
Cap ombra de reconeixement explícit que la patacada ha estat considerable i que els perillen molts ajuntaments i comunitats autònomes en les eleccions de maig.
Semblen incapaços de modificar el discurs i, el que és més important, de reconèixer amb humilitat que han perdut, que el carro els va pel pedregar i que els valors que traspuen no són ben acceptats per molts ciutadans, els andalusos entre els quals.
L’economia podrà anar bé però el PP pot perdre les eleccions o, fins i tot guanyant-les, poden perdre municipis, comunitats autònomes i qui sap si el “gobierno de España” perquè ningú no vulgui acabar pactant amb ells.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!